FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició musical en què se superposen parts melòdicament independents. Qualitat de polifònic. Qualitat d'un grafema o lletra que, dins l'ortografia normal d'una llengua, pot ésser realitzat fònicament de diverses maneres. Coexistència de diverses veus en un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ortografia i gramàtica. Ús de la llengua d'acord amb les normes de la gramàtica. Dues faltes d'ortografia i una de gramàtica. gramàtica normativa [o gramàtica preceptiva] Gramàtic 6 1. Elements o principis d'una ciència o art. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de dos quilòmetres per a la meta. sens falta Sens mancar-hi, indefectiblement. Heu de venir sens falta. Fet de mancar a un deure, a una obligació, a una regla. Cometre una falta contra el reglament. Perdonar una falta. Estar algú en falta. Una falta d'ortografia. Una falta d [...]
El mot erradicar i els seus derivats, erradicació, erradicatiu, etc., es pronuncien amb erra vibrant, com arròs o terrissa, i s'escriuen amb rr.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.2b)
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, constituint una unitat. S'ha d'anar a una ortografia una. ésser tot u Ésser tot una mateixa cosa, ésser tant una cosa com l'altra. Enfilar-se a la cadira i caure va ser tot u. no ésser tot u això que allò Ésser això tota altra cosa que allò. [...]
Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
Les formes del participi del verb moldre són molt, molta, molts, moltes, i no molgut, molguda, molguts, molgudes.
Arran de l'aparició de la nova Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, les formes del participi de moldre han deixat de portar accent diacrític.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Accent castellà. Signe escrit sobre una vocal d'acord amb l'ortografia de cada llengua per a indicar-ne la qualitat o altres característiques. accent agut Accent gràfic que baixa de dreta a esquerra (´). accent circumflex Accent gràfic que consisteix en un traç [...]
Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són:
interval
oboè
iber
alfil
xassís
elit
futbol
fluor
zenit
poliglot
xandall
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)
[...]
Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són:
aurèola
rubèola
pneumònia
isòbara
vàlua
període
díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode)
Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
